MIMESIS II
(Entorn virtual amb projecci� estereosc�pica i espacialitzaci� del so)
Mimesis �s com un banc de treball i laboratori port�til, un mirall a trav�s del qual els usuaris es submergeixen en un pou m�gic i ple de vida, un paisatge audiovisual on la realitat est� capgirada, molt m�s enll� de la pantalla. La interacci� de l'usuari i la narrativa estan inspirades en el mimetisme, un fenomen coevolucionari de la natura.
gf_off
gf_off �s una instal�laci� interactiva amb 32 canals de so controlats pel visitant, que mitjan�ant una agenda electr�nica pot seleccionar sons, manipular-los i posicionar-los en temps real sobre una matriu d'altaveus de 3x1.5 metres. Amb l'agenda electr�nica com a interf�cie, els visitants poden pintar una imatge urbana auditiva sobre el llen� dels d'altaveus.
Gullibloon
Gullibloon treballen en la sonificaci� i visualitzaci� d'activitats de xarxa. Esdeveniments que tenen lloc a Internet (o parts d'aquesta) s�n escanejats, processats i transformats en so i imatges en temps real. Les dades es recullen a diversos nivells de la comunicaci� de la xarxa, des de la informaci� administrativa de baix nivell dels paquets de xarxa fins a transcripcions dels sistemes de xat, informaci� meteorol�gica disponible a la xarxa, estad�stiques sobre visitants als llocs web i altres informacions d'acc�s lliure. El resultat d'aquestes transformaci� en dades multim�dia es tamb� reafegit al sistema com a streams d'�udio i v�deo accessibles pel p�blic. L'acc�s a aquests streams tamb� afecta al sistema, creant un loop de retroalimentaci� que inclou a l'espectador.
�ltimo Esfuerzo Rural (2004)
�ltimo Esfuerzo Rural es compon de dues instal�lacions ben diferents. Ambdues produeixen sons, grans o petits, sempre basts, sensibles i individuals. Una part consisteix en simbombes gegants, fetes amb tonells de 1,3 m de llarg i activades per cilindres pneum�tics. L'altra part s�n forques de fusta que graten en xapes de metall, vidre o fusta. Aquestes forques estan muntades damunt de molls i dirigides per motors oscil�lants. Ambdues m�quines tenen un m�n sonor tan peculiar i propi que el seu origen no pot ser altre que el m�n rural. Un sentiment vingut del m�s profund de l'interior, com el bram d'un ruc. �ltim Esfor� Rural va ser un enc�rrec de l'Institut Valenci� de la M�sica i es va estrenar a Val�ncia en el festival Ensems, maig 2004.
Des de 1990, Peter Bosch (1958) i Simone Simons (1961) treballen en el desenvolupament de maquines musicals, que gronxant-se en la frontera de l'ordre i el caos, adquireixen certs poders creatius. Des de 1997 treballen i viuen a Valencia. L'any 1998 varen rebre el Golden Nica en la secci� de Computer Music en el Prix Ars Electr�nica (Linz). Durant l'any 2005 el seu treball ha estat exhibit a ACMI (Melbourne), AUDIOFRAMES (Lille) and Observatori (Valencia).
Cuadros sonoros / Frutos de Risset
El multiinstrumentista, compositor i artista sonor, Juan Sorrentino, resideix a C�rdoba (Argentina). Les seves obres sonores han estat presentades en diverses parts de Sudam�rica, Estats Units i Europa i ha rebut nombrosos premis internacionals. �s coordinador del segell discogr�fic "Industria Dom�stica Discos".
Quadres sonors �s una instal�laci� audiovisual que utilitza bastidors blancs amb un altaveu superposat, que reprodueixen una veu explicant un quadre. La veu solament d�na una descripci� formal del quadre i la t�cnica que es va utilitzar, evitant donar informaci� sobre l'autor i nom del quadre. El nom dep�n de la durada del relat de l'obra (e.g. "Dos minuts, quaranta-vuit segons"), i les mesures del quadre s�n exactament les mesures originals del quadre que es relata. Diferents quadres sonors s�n muntats en un mateixa sala, de tal manera que les veus es barregen, en un xiuxiueig similar a un vernissatge, per� permeten al p�blic distingir un relat d'un altre, si s'aproxima a cada quadre. Existeixen de moment 4 s�ries, "Quadres Sonors Argentins" , "Quadres Sonors Robats", "Quadres Sonors Espanyols" i "Retrats Sonors".
Fruits de Risset �s una instal�laci� sonora consistent en un arbre del que pengen 12 petits altaveus, disposats de manera irregular - alguns ja a terra, alguns a meitat de cam�, i la resta, immadurs, molt a prop de les branques - i que reprodueixen el glissando sonor basat en els tons de Shepard, i creat als anys 60 pel compositor franc�s, Jean-Claude Risset. Aquests so, que produeix la sensaci� auditiva de un to continu que baixa permanentment, es relaciona amb la idea dels fruits que cauen i tornen a cr�ixer, el temps circular i infinit.
Instruments de la Bent Leather Band
La Bent Leather Band, que s'inspira en el treball experimental del compositor australi� Percy Grainger, exhibir� els instruments de pell que ells mateixos construeixen, com ara l'arpa de llum o el fagot serpent�. Els membres del grup faran desmostracions i facilitaran informaci� sobre Grainger i el proc�s de fabricaci� dels instruments.